mApA cOnCePtUaL

Aquest és el mapa conceptual sobre els conceptes treballats en l'article "Razones sin Razón"

eQuIp De TrEbAlL

Hol@!!

Us presento el meu equip de treball. Elles són molt bones companyes, però millor amigues.





En el nostre treball volem analitzar com és el treball entre la familia i el centre a través de la nova Llei Educativa de Catalunya.

Esperem que ens quedi un molt bon treball i aprenguem molt a través d'ell.

RaZoNeS sIn RaZóN

L’article que he escollit es titula “Razones y sinrazones de una huelga” escrit perJoan Subirats en el País. Aquest ens parla sobre la Llei d’Educació de Catalunya.

El Departament d'Educació ha presentat el document de bases de la futura Llei d'Educació de Catalunya (LEC). Una veritable declaració de guerra contra l'educació pública.

Degut a això es convocà vaga d'estudiants i professors el dia 14 de febrer, en contra de la nova Llei d'Educació de Catalunya, que dóna opció de privatitzar escoles públiques, entre altres coses. Hi ha molta acceptació entorn d'aquesta convocatòria. La reacció no s'ha fet esperar. La proposta de USTEC (sindicat majoritària en la pública a Catalunya) de convocar el 14 de febrer vaga de professors en primària i secundària, donada suport pel Sindicat d'Estudiants amb una vaga d'estudiants el mateix dia i manifestacions conjuntes, finalment ha desembocat en una convocatòria, també, per part d'UGT i CCOO. Així doncs, el 14 de febrer hi va haver una vaga general de la comunitat educativa a Catalunya.

La percepció que l'educació pública a Catalunya està en un procés de degradació creixent és sentida per milers d'estudiants, professors i treballadors. Aquesta llei només aconseguirà agreujar els problemes que ja té. Ara la tasca que tenim és exigir una reforma educativa en benefici dels fills dels treballadors. A més, hem de traçar un pla de lluita que vagi més enllà de la vaga del 14 de febrer, que suposi prendre amidades cada vegada més contundents si no rectifiquen. La lluita és l'únic camí per a aconseguir tirar enrere aquesta llei i pressionar per a aconseguir una llei educativa d'esquerres.

ReCoRdEm CoNcEpTeS...

Què és el mètode d’ investigació?

Un mètode és una sèrie de passos successius, que condueixen a una meta. L'objectiu del professional és arribar a prendre les decisions i una teoria que permeti generalitzar i resoldre de la mateixa forma problemes semblants en el futur. Per tant és necessari que segueixi el mètode més apropiat al seu problema, el que equival a dir que ha de seguir el camí que ho condueixi al seu objectiu.

Alguns mètodes són comuns a moltes ciències, però cada ciència té els seus propis problemes i per tant les seves pròpies necessitats on caldrà emprar aquelles modalitats dels mètodes generals més adequats a la solució dels problemes específics.

El mètode és un ordre que ha d'imposar als diferents processos necessaris per a assolir una fi donada o resultats. En la ciència s'entén per mètode, conjunt de processos que l'home ha d'emprendre en la investigació i demostració de la veritat.

El mètode no s'inventa depèn de l'objecte de la investigació.

Els aspectes que intervenen i determinen un procés d'investigació:

1. La naturalesa del fenomen objecte d'estudi.
2. Les preguntes que es formulen sobre fenomen.
3. Els suposats paradigmes dels quals es parteix.
4. La metodologia a emprar.

I la metodologia?

La metodologia (meta= a través de, fi; escoltats= camí, manera; lógos= teoria, raó, coneixement): és la teoria sobre mètode o del conjunt de mètodes. La metodologia és normativa (valora), però també és descriptiva (exposa) o comparativa (analitza). La metodologia estudia també la conducta de l'investigador i les tècniques que empra.

Per mètode o procés científic s'entén aquelles pràctiques utilitzades i ratificades per la comunitat científica com vàlides a l'hora de procedir amb la finalitat d'exposar i confirmar les seves teories. Les teories científiques, destinades a explicar d'alguna manera els fenòmens que observem, poden donar-se suport o no en experiments que certifiquin la seva validesa.

I les tècniques d’ investigació?

Les tècniques "són procediments operatius rigorosos, bé definits, transmissibles, susceptibles de ser aplicats de nou en les mateixes condicions i adaptats al gènere de problema i de fenomen en qüestió... L'elecció de les mateixes depèn de l'objectiu perseguit, el qual va lligat al mètode de treball" (Grawitz, Tom 1, p. 291).

Sobre la diferència entre mètode i tècnica, Grawitz diu en la mateixa pàgina el següent: "La tècnica representa les etapes operacionals limitades, unides a uns elements pràctics, concrets, adaptats a una fi definida, mentre que el mètode és una concepció intel·lectual que coordina un conjunt d'operacions i, en general, diverses tècniques".

Per a un bon treball d'investigació no basta l'ocupació d'una tècnica precisa, tampoc és suficient aclarir els aspectes metodològics; es necessita també un marc teòric clar i una conceptualització precisa dels problemes rellevants a ser investigats.

Fases del mètode científic

Per mètode o procés científic s'entén aquelles pràctiques utilitzades i ratificades per la comunitat científica com vàlides a l'hora de procedir amb la finalitat d'exposar i confirmar les seves teories. Les teories científiques, destinades a explicar d'alguna manera els fenòmens que observem, poden donar-se suport o no en experiments que certifiquin la seva validesa.

1 . Observació: Examen atent dels fenòmens que succeeixen en la natura.
2. Formulació d'hipòtesis: Donar raons lògiques que justifiquin per què passen aquests fenòmens.
3. Experimentació: Repetir sistemàticament un fet de forma controlada.
4. Organització de les dades experimentals: Ordenar les dades obtingudes en taules, gràfiques...
5. Extracció de conclusions: Ordenar les dades experimentals per a comprovar l'existència de regularitats. La formulació d'aquestes regularitats s'anomenen lleis científiques, les quals ofereixen una explicació del fet.
6. Elaboració duna teoria: Explicació de les observacions i lleis de les quals ofereix una interpretació global.

Enumera característiques i tècniques de les metodologies quantitativa i qualitativa.

Investigació qualitativa

Quan el que s’obté són dades i informacions de tipus qualitatiu, en forma de text, produccions, observacions no sistemàtiques on les valoracions, estimacions... estan mediatitzades per l’informant o per l’observador o avaluador i la reducció d’aquestes dades requereix la interpretació intersubjectiva.

• Centrada en la fenomenologia i comprensió


• Observació naturista sense control


• Subjectiva


• Inferències de les seves dades


• Orientada al procés


• Dades "riques i profundes"


• No generalitzable


• Holista


• Realitat dinàmica

Investigació quantitativa

Quan després de la seva aplicació ens donen dades quantitatives no mitjançant una assignació sinó mitjançant medicions objectives no subjectives a la subjectivitat de l’investigador: tests estandarditzats, i barems, proves objectives, escales de valoració convenientment validades, registres d’observació sistemàtica, etc

• Basada en la inducció probabilística del positivisme lògic


• Medició penetrant i controlada


• Objectiva


• Inferències mes enllà de les dades


• Confirmatòria, inferencial, deductiva


• Orientada al resultat


• Dades "solides i repetibles"


• Generalitzable


• Particularista


• Realitat estàtica

PoSeM-nOs En SiTuAcIó...

CONCEPTE D’INVESTIGACIÓ EDUCATIVA

_____________________________________

La investigació científica que es realitza en les Ciències de l’Educació s’anomena Investigació Educativa. Definir en termes inequívocs què és la Investigació Educativa és pràcticament impossible, perquè requereix que existeixi només una forma d'entendre a la investigació i això no és així.

Keeves (1988) ens afirma referent a això que existeix una unitat d'Investigació Educativa però amb diferents enfocaments, mútuament complementaris. Això significa que a la Investigació Educativa acudeixen diferents paradigmes i epistemologies, formes de conèixer i construir coneixement; sorgint així diferents concepcions i significats del que és investigar.

En les ciències socials, la Investigació Educativa ha arribat a ser fonamental perquè ha donat lloc a una disciplina acadèmica amb una base epistemològica, amb una metodologia i objectius d'investigació específics.

Les característiques de la Investigació Educativa són diferents a la investigació que realitzem en les ciències naturals, perquè investigar fenòmens educatius implica treballar amb un objecte d'estudi social que com producte humà no és mesurable ni mesurable.

La peculiaritat dels fenòmens que estudia, la multiplicitat de mètodes que utilitza i la pluralitat d'objectius fan de la Investigació Educativa difícil de caracteritzar, no obstant això podem trobar algunes característiques que la diferencien de les ciències naturals

Latorre (1996) assenyala que els fenòmens educatius són més complexos pel seu caràcter qualitatiu, subjectiu, que implica aprofundir en aspectes importants com són els valors creences o significats que no són susceptibles d'experimentació...

a. Els fenòmens educatius plantegen major dificultat epistemològica al no disposar d'instruments precisos, no es pot arribar a la mateixa exactitud i precisió que en les ciències naturals.

b. Té un caràcter pluriparadigmàtic. La Investigació Educativa no es guia per paradigmes unificats com ocorre en les Ciències Naturals. Disposes d'una varietat de perspectives que possibiliten diferents possibilitats d'investigar.

c . Té un caràcter plurimetodológic. Això fa referència que en la Investigació Educativa existeix una varietat de metodologies, per això trobem la possibilitat d'utilitzar múltiples models i mètodes d'investigació.

d . Té un caràcter multidisciplinar. Els fenòmens educatius poden contemplar-se des de diferents disciplines com processos psicològics, sociològics o pedagògics.

e. Existeix una peculiar relació entre investigador i objecte investigat per què en moltes ocasions l'investigador forma parteix del fenomen social que investiga com persona que participa dels seus valors, idees i creences.

f. És més difícil obtenir els objectius de la ciència, la variabilitat dels fenòmens educatius en el temps i l'espai dificulta l'establiment de regularitats i generalitzacions, que és una de les funcions de la ciència, per això és necessari adoptar postures prudents.

g. És difícil delimitar el que pot considerar-se pròpiament Investigació Educativa, les propostes d'innovació de mètodes, de models didàctics, pautes d'interacció en l'aula no són investigacions educatives si no van acompanyades de processos d'investigació científica.

PARADIGMES D’INVESTIGACIÓ EN EDUCACIÓ

________________________________________

PARADIGMA POSITIVISTA

També denominat paradigma quantitatiu, empíric-analític, racionalista, és el paradigma dominant en algunes comunitats científiques. Tradicionalment la investigació en educació ha seguit els postulats i principis sorgits d'aquest paradigma. El positivisme és una escola filosòfica que defensa determinats supòsits sobre la concepció del món i de la manera de conèixer-lo:

a) El món natural té existència pròpia, independentment de qui estudia.

b) Està governat per lleis que permeten explicar, predir i controlar els fenòmens del món natural i poden ser descobertes i descrites de mans objectiva i lliure de valor pels investigadors amb mètodes adequats.

c) L'objectiu que s'obté es considera objectiu i factual, es basa en l'experiència i és vàlid per a tots els temps i llocs, amb independència de qui ho descobreix.

d) Utilitza la via hipotètic-deductiva com lògica metodològica vàlida per a totes les ciències.

e) Defensa l'existència de cert grau d'uniformitat i ordre en la naturalesa.

En l'àmbit educatiu la seva aspiració bàsica és descobrir les lleis per les quals es regeixen els fenòmens educatius i elaborar teories científiques que guien l'acció educativa. Com assenyala Popkewitz (1988), aquest enfocament es pot configurar a partir de cinc supòsits interrelacionats:

a) La teoria ha de ser universal, no vinculada a un context específic ni a circumstàncies en les quals es formulen les generalitzacions.

b) Els enunciats científics són independents de les fins i valors dels individus. La funció de la ciència es limita a descobrir les relacions entre els fets.

c) El món social existeix com un sistema de variables. Aquestes són elements distints i analíticament separables en un sistema d'interaccions.

d) La importància de definir operativament les variables i que les mesures siguin fiables. Els conceptes i generalitzacions només han de basar-se en unitats d'anàlisis que siguin operativizables.

PARADIGMA INTERPRETATIU.

També anomenat paradigma qualitatiu, fenomenològic, naturalista, humanista o etnogràfic. Es centra en l'estudi dels significats de les accions humanes i de la vida social.

Aquest paradigma intenta substituir les nocions científiques d'explicació, prediccions i control del paradigma positivista per la comprensió, significat i acció. Busca l'objectivitat en l’àmbit dels significats utilitzant com criteri d'evidència l'acord intersubjetiu en el context educatiu.

Des d'aquesta perspectiva es qüestiona que el comportament dels subjectes aquest governat per lleis generals i caracteritzat per regularitats subjacents. Els investigadors d'orientació interpretativa se centren en la descripció i comprensió del que és unico i particular del subjecte mes que en el generalizable.

El que pretenen és:

• Desenvolupar coneixement ideogràfic

• La realitat és dinàmica, múltiple i holistica

• Qüestionar l'existència d'una realitat externa i valuosa per a ser analitzada

Aquest paradigma es centra, dintre de la realitat educativa, a comprendre la realitat educativa des dels significats de les persones implicades i estudia les seves creences, intencions, motivacions i altres característiques del procés educatiu no observables directament ni susceptibles d'experimentació.

PARADIGMA SOCIOCRÍTIC

Aquesta perspectiva sorgeix com resposta a les tradicions positivistes i interpretatives i pretenen superar el reduccionisme de la primera i el conservadorisme de la segona, admetent la possibilitat d'una ciència social que no sigui ni purament empírica ni solament interpretativa.

El paradigma critic introdueix la ideologia de forma explicita i l’auto reflexió critica en els processos del coneixement. Té com finalitat la transformació de l'estructura de les relacions socials i donar resposta a determinats problemes generats per aquestes.

Els seus principis són:

• Conèixer i comprendre la realitat com praxi

• Unir teoria i practica (coneixement, acció i valors)

• Orientar el coneixement a emancipar i alliberar a l'home

• Implicar al docent a partir de la autorreflexió

DERIVACIONS METODOLÓGIQUES DELS PARADIGMES D’INVESTIGACIÓ

______________________________________________________________

Es poden distingir tres metodologies d'investigació que deriven directament dels paradigmes anteriorment exposats: la metodologia científica, tradicional i la metodologia critica. Per a l'exposició i comparança de les característiques més rellevants d'aquestes metodologies ens servirem dels apartats essencials del procés d'investigació:

PROBLEMES DE LA INVESTIGACIÓ

• Positivisme. Els problemes sorgeixen de teories o postulats existents, a la iniciativa de l'investigador.

• Interpretatiu. Els grups socials són els originaris del problema que cal investigar. L'objecte del problema és conèixer una situació i comprendre-la a través de la visió dels subjectes.

• Des de la perspectiva crítica, els problemes parteixen de situacions reals i té per objecte transformar aquesta realitat cara al millorament dels grups o individus Implicats en ella. Per tant, els problemes d'Investigació arrenquen de l'acció.

La selecció del problema la fa el propi grup que qüestiona la situació inicial. Aquesta peculiaritat la diferencia clarament de les posicions anteriors en les que l’investigador es l’únic que te el poder de decisió, tant en la selecció del problema como en el plantejament i en la planificació de la seva resolució.

DISENY D’INVESTIGACIÓ

• El disseny d'investigació des de la perspectiva positivista és estructurat prefixat; no admet variacions substancials en el seu desenvolupament.

• En l'enfocament interpretatiu el disseny és obert, flexible i emergent.

• Des del paradigma crític el disseny d'investigació es pot definir com dialèctic, es va generant a través del diàleg i consens del grup investigador, que es va renovant amb el temps, convertint-se en un procés en espiral.

LA MOSTRA

• Positivisme. La selecció prèvia a l'estudi d'una nostra representativa quantitativa i qualitativament de la població de la qual procedeix serà requisit imprescindible per a la generalització dels resultats. Per tant, s'utilitzaran procediments estadístics - probabilístics per a la determinació d'aquesta.

• Interpretatiu. La mostra es va ajustant al tipus i quantitat d'Informació que a cada moment es precisa. Es treballa generalment amb mostres petites i estadísticament no representatives.

• Crítica. La mostra de l'estudi la constituïx el pròpia grup que aborda la investigació.

TÉCNIQUES DE RECOLLIDA DE DADES

• Positivisme. A les tècniques i Instruments de recollida de dades se'ls exigeix fiabilitat i validesa a fi de garantir l'objectivitat de la Informació obtinguda.

• Interpretatiu. Treballa eminentment dades qualitatives. Les tècniques de recollida de dades tenen un caràcter oberta originant multitud d'interpretacions i enfocaments. Preval el caràcter subjectiu tant en l'anàlisi com en la Interpretació de resultats.

• Crític. Tot i utilitzar procediments qualitatius i quantitatius en la recollida de dades es posa un major accent en els aspectes qualitatius i en la comunicació personal.

ANÁLISIS i INTERPRETACIÓ DE DADES

• Positivisme. Les dades es transformen en unitats numèriques que permeten al seu torn una anàlisi i interpretació més exacta. S'apliquen fonamentalment anàlisis estadístiques que argumenten matemàtica i objectivament els resultats. L'anàlisi i tractament de dades ocorre després de la recollida de la seva recollida, tenint un caràcter estàtica i deductiu. Els resultats obtinguts s'interpretaran en funció de la hipòtesi de partida

• Interpretatiu. L'anàlisi i interpretació de dades ocupa una posició intermèdia en el procés d'investigació. Amb ell es pretén delimitar el problema, avançar hipòtesi, etc. Adopta un procés cíclica interactiu que es converteix en l'element clau per a la generació del disseny d'investigació.

• Crític. L'anàlisi d'interpretació de dades posseïx algunes peculiaritats:

- Participació del grup d'investigació en l'anàlisi i interpretació de dades que es realitza mitjançant la discussió i indagació

- Alt nivell d'abstracció.

- En la interpretació de dades s'interrelacionen factors personals, socials històrics i polítics.

CRITERIS DE RIGOROSITAT EN LA INVESTIGACIÓ

• Positivisme. Validesa interna i externa, fiabilitat i objectivitat són factors essencials en la valoració de la investigació alhora que determinen la seva qualitat.

• Interpretatiu. No existeix una unanimitat de posicions en aquestes qüestions. Alguns autors donen suport les seves diferències basant-se en l'estreta relació entre mètodes i lògica de validació, proposant termes més adequats a l'enfocament qualitatiu: Credibilitat, transferibilitat, dependència, confirmabilitat. Però, en qualsevol cas, tots els autors participen de l'aplicació de tècniques pròpies de validació, entre els quals podem destacar la triangulació, observació persistent, rèplica pas a pas, etc.

• Crític. La condició essencial perquè un pressupost sigui vàlid és la potència d'acord amb els altres -validesa consensual. La validesa, per tant, recau en l'acció.