UnA hIsTòRiA, uNa ViD@...

Diuen que "una imatge val més que mil paraules"...

Aquesta és la meva història de vida educativa (o almenys els moments que més recordo)

Visit@ d'un InSpEcTor

El passat dimarts vam rebre la visita d'un inspector. La finalitat d'aquesta activitat era plantejar-li els dubtes que tenim sobre la tasca que aquests han de dur a terme, i a més solventar possibles dubtes sobre les investigacions que estem duent a terme per al treball final de l'assignatura.

La veritat es que tots tenim una idea sobre les funcions i tasques que aquest tipus de professionals duen a terme, però no teniem clar fins a quin grau de complexitat arriben ni el volum d'aquesta. M'explicaré millor. Han de complir moltes tasques en un temps determinat (que es poc), a més de la seva valoració en depén el treball d'altres persones i per tant la seva objectivitat i rigorositat ha de ser màxima.

No m'havia plantejar mai la idea d'arribar a ser inspectora, però després d'aquesta visita encara tinc més clar que no m'ho he de plantejar i es que crec que em seria molt difícil ser objectiva i seguir la llei en determinats casos; tot i que valoro i molt possitivament la tasca que aquests professionals realitzen.

Dos aspectes que hem van sorprendre molt són:

• per arribar a ser inspector has de tenir una experiència prèvia molt àmplia, havent treballat 10 anys com a docent (i en aquest cas es va valorar el fet de ser director de centre). Aquest fet el trobo normal ja que has de conèixer molt bé tot el que envolta el món educatiu.
• per altra banda, un altre fet que hem sorprén (però aquest no positivament) es que no hi hagi una formació permanent per part d'aquests professionals, i més tenint en compte en la societat del coneixement i l'ensenyament permanent en la que ens trobem.

Pel que fa a la segona finalitat de l'activitat, la de resoldre dubtes sobre la nostra investigació, ens va ajudar a entendre una mica més que són els Plans Educatius, a reenfocar els instruments que utilitzarem, i ens van sorgir noves idees a tenir en compte a l'hora de contextualitzar el treball.

Ens va donar una visió molt realista sobre el món de l'educació avui en dia, fent-nos entendre les complicacions i interrigant que en aquest hi han ara mateix, però també ens va proporcionar una ingecció d'optimisme, ganes i força per intentar entre tots millorar aquesta situació.

M'ha resultat una activitat molt motivadora i positiva. Activitats com aquestes són les que s'haurien de dur, sota la meva opinió, a la Universitat.

S@abies que...?

Fa uns dies, a classe vam poder veure un interesant vídeo que ens comentava una sèrie de dades estadístiques rellevants.

A continuació n'exposaré algunes:

• Cada minut que pasa neixen 60 nens a EEUU, 244 a China i 351 a la Índia
• Una persona desenvoluparà fins a 14 feines diferents en la seva vida abans dels 38 anys
• 1 de cada 4 treballadors esta contrctat per menys d'un any
• I d'aquests, la meitat no aconseguiràn els 5 anys d'antiguitat
• Segons la secretaria d'educació dels EEUU, les 8 carreres que tindràn major demanda al 2012 encara no han estat creades.
• Al 2002 Nintendo va invertir 140 milions en investigació
• Mentre que en EEUU, en tot el govern, no es va invertir ni la meitat d'aquesta quantitat en investigació
• 1 de cada 8 matrimonis als EEUU al 2006 es van conèixer per Internet
• Hi ha més de 100 milions de persones registrades a www.myspace.com
• Google atén més de 300 milions de busquedes al dia
• Més de 6.000 milions de missatges de text s'envien cada dia
• El New York Times recull més informació en una setmana, que tota la informació que rebia una sola persona al S.XVIII
• ...

Amb totes aquestes dades... em sorgeix la pregunta, cóm podiem viure abans de les noves tecnologies? i encara pitjor... fins a on arribarem gràcies o per culpa d'aquestes?

El vídeo el podeu visitar a:

http://es.youtube.com/watch?v=Q0LSGk1gNF4

La NoStRa InVeStIgAcIó

Aquí esta el super mapa conceptual de la nostra investigació... a que esta xulo??

Sembla que hagi de sortir volant en qualsevol moment xd

UnA llEi De PaÍs PeR uNa EdUcAcIó dEl S.xxi????

En la pràctica d'aquesta setmana, hem hagut de llegir el següent article:

Una llei de país per una educació del S.XXI

Aquest resulta una crítica a les bases de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), presentades el passat 16 de novembre per Ernest Maragall, conseller d’educació. Una llei que representa una nova agressió a l’ensenyament públic i de qualitat i a la participació dels diversos agents que formen part de la comunitat educativa, cedint més part del poder a les direccions dels centres.

Amb ella, crec jo, que es pretenen establir línies d’actuació contra l’augment del fracàs escolar, revelat per més d’un informe (PISA, BOFILL, etc).

Està clar que l’ensenyament necessita una reforma, però no és aquesta. No podem permetre l’aprovació d’una llei que té com a bandera fomentar la precarietat laboral, la competitivitat i la desigualtat.

En la meva opinió, aquesta llei atenta sobre fets bàsics de l’educació, com són:

• avança en la privatització de l’ensenyament públic ja que prioritza la rendibilitat econòmica per sobre d’unes condiciones pedagògiques i laborals dignes, permetent que els centres puguin ser gestionats per entitats privades. Queda clar el seu rebuig a l’ensenyament públic, ja que a la llei posa expressament com a model a seguir l’escola privada i concertada.
• atorga molt més poder a la direcció, i així, instaura un model piramidal de caràcter empresarial que ignora les reunions col·lectives i els òrgans representatius com el Consell Escolar, els equips docents o les Assemblees estudiantils.
• consolida l’externalització dels serveis escolars, apostant per la possibilitat de contractar serveis a les empreses privades, el que genera més desigualtat entre els centres.
• suposa la desregularització total de les condicions de treball i la flexibilització de les destinacions definitives al centre, dels horaris i dels salaris.
• permet que les direccions puguin seleccionar tot el professorat i determinar la seva mobilitat geogràfica i funcional dins i fora del centre, i a més, també individualitza les condicions laborals en detriment de la negociació col·lectiva.
• culpabilitza el professorat del fracàs escolar. El fracàs escolar és la conseqüència de la manca de subvencions a l’ensenyament, al constant canvi de les lleis, a la desigualtat sociocultural que es dóna als centres... És realment surrealista culpar al professorat del fracàs escolar tenint en compte la societat en que vivim.
• utilitza com a excusa que el professorat és responsable dels mals del sistema educatiu per a implantar l’avaluació de mestres i profesores/s –des d’organismes externs- mitjançant un sistema que anirà lligat a la incentivació retributiva, obrint les portes a un autoritarisme desmesurat. Així, resultarà impossible escapar dels criteris neoliberals imposats per la direcció.
• introdueix també l’avaluació dels centres segons els resultats escolars, originant la creació d’un rànquing de centres, amb la conseqüència de que els centres amb millors resultats rebran més subvencions. Així, considerant que s’avaluen estudiants, mestres i professores/s –insistim: des d’organismes externs- els centres prioritzaran a qui tinguin millors resultats. Tot això en la pràctica fomentarà la competitivitat i afavorirà la desigualtat entre centres.
• elimina l’aula d’acollida, és a dir, pretén separar els estudiants immigrants que arriben a meitat de curs col·locant-los en centres especials, fet que no avança gens ni mica cap a la integració d’aquestes persones dins la societat. Aquesta llei fomenta, doncs, la desigualtat social i el no-progrés cap a una societat més igualitària i justa per a tothom.

Hem de ser conscients que l’educació és el motor de la societat, i de nosaltres dependrà com creixeran les noves generacions.

CoMeNtArI dElS vÍdEoS: EdUcAr PeR a La LLiBeRtAt

Llibertat. Sota el meu punt de vista aquest terme amaga i adquireix una gran càrrega de significat i en la societat d'avui es utilitzat molt alegrement.

Crec que un dels majors problemes amb el que ens trobem en l'actualitat és amb la facilitat i l'incorrecte ús que es fa del concepte llibertat. Com dic, aquest acostuma a utilitzar-se incorrectament, i no d'acord amb el seu significat real. Es freqüent escoltar frases tals com: “jo sóc lliure i faig el que em ve de gust” o qui “s'ajusta a una norma, qui es compromet, veritablement no es lliure”. En ambdós casos el qual així actués faria un mal ús de la llibertat, així el mal ús de la llibertat no es prova ni expressió de llibertat.

Quan parlem de llibertat, estem referint-nos a la facultat humana per la qual un fa voluntàriament el que ha de fer. Por això cap preguntar-se: qui és lliure? Qui fa el que li ve de gust, o qui fa allò que creu que ha de fer independentment que li vingui de gust o no. Qui és més lliure? L'estudiant que en comptes de preparar un examen va amb els seus amics perquè no li ve de gust estudiar o el qual tot i no li vingui de gust estudiar, es queda a casa estudiant? La llibertat, en la pràctica, s'entén bé com un conjunt de capacitats: elecció, decisió, autonomia, iniciativa, autodomini, responsabilitat, compromís, i capacitat d'acceptació.

Aquesta última és molt important, i es que per a decidir bé és necessari conèixer-se a si mateix i conèixer la veritat. Crec que per a una correcta capacitat d'elecció i per tant per a un correcte ús de la llibertat “que creiem tenir” (i ho poso entre cometes perquè no crec en la llibertat com a tal), es importantíssim educar en valores. Amb això em refereixo a participar en un autèntic procés de desenvolupament i construcció personal. Una participació que en llenguatge educatiu consisteix en crear condiciones pedagògiques i socials perquè la construcció es porti a cap d'una forma òptima.

L'educació en valores es fonamenta en el respecte mutu del rol del professorat, de l'alumnat i de la família, rols que semblen estar oblidats. Requereix a més, la revaloració de la figura del professor i el desenvolupament d'un codi d'actuacions (normes, proposades d'acció) prèviament consensuades.

L'important de l'educació és l'ésser de cada nen. L'educació ha de proporcionar-los una formació que les permeti conformar la seva pròpia identitat. Per a això es fa necessari potenciar actituds i valores que configuren i modelen les idees, els sentiments i les actuacions dels nens. Els valores ajuden créixer i fan possible el desenvolupament harmoniós de totes les qualitats del ser humà.

Aprendre a saber com sobre un mateix, què signifiquen els propis sentiments, com fer-se entendre i com entendre als altres. Aprendre a escoltar, a estar disponible, a ser tolerant, a jugar con els altres, a treballar, a guanyar i perdre, a prendre decisions... tot això sembla complicat en el món d'avui, en el qual sembla que ens passem la vida mirant-nos el llombrígol i únicament preocupats de nosaltres mateixos, del que nosaltres volem, pensem o necessitem, deixant de costat als altres. Por tant perdem aquesta llibertat de la qual abans hem parlat, i es que crec que la llibertat d'un comença i acaba en la llibertat de l'altre, por tanta si no ens respectem els uns als altres, vam deixar de ser lliures.

Educar per a adquirir valors no es qüestió de seguir un llibre de text, sinó que s'uneixi qüestió d'actituds, veritablement assumides, que no respon a temporalitats concretes ni a determinades casuístiques. Però quan ens referim a l'educació en valors en els joves, també hem de contemplar la incidència que dia a dia tenen els mitjans de comunicació, els amics o la família, i que no sempre es fàcil compatibilitzar la influència que exerceix cadascun d'aquests àmbits, garantint en la mesura dels possible una educació valores sobretot a través d'una educació informal, que es dóna en tot procés d'ensenyament-aprenentatge.

mApA cOnCePtUaL

Aquest és el mapa conceptual sobre els conceptes treballats en l'article "Razones sin Razón"

eQuIp De TrEbAlL

Hol@!!

Us presento el meu equip de treball. Elles són molt bones companyes, però millor amigues.





En el nostre treball volem analitzar com és el treball entre la familia i el centre a través de la nova Llei Educativa de Catalunya.

Esperem que ens quedi un molt bon treball i aprenguem molt a través d'ell.

RaZoNeS sIn RaZóN

L’article que he escollit es titula “Razones y sinrazones de una huelga” escrit perJoan Subirats en el País. Aquest ens parla sobre la Llei d’Educació de Catalunya.

El Departament d'Educació ha presentat el document de bases de la futura Llei d'Educació de Catalunya (LEC). Una veritable declaració de guerra contra l'educació pública.

Degut a això es convocà vaga d'estudiants i professors el dia 14 de febrer, en contra de la nova Llei d'Educació de Catalunya, que dóna opció de privatitzar escoles públiques, entre altres coses. Hi ha molta acceptació entorn d'aquesta convocatòria. La reacció no s'ha fet esperar. La proposta de USTEC (sindicat majoritària en la pública a Catalunya) de convocar el 14 de febrer vaga de professors en primària i secundària, donada suport pel Sindicat d'Estudiants amb una vaga d'estudiants el mateix dia i manifestacions conjuntes, finalment ha desembocat en una convocatòria, també, per part d'UGT i CCOO. Així doncs, el 14 de febrer hi va haver una vaga general de la comunitat educativa a Catalunya.

La percepció que l'educació pública a Catalunya està en un procés de degradació creixent és sentida per milers d'estudiants, professors i treballadors. Aquesta llei només aconseguirà agreujar els problemes que ja té. Ara la tasca que tenim és exigir una reforma educativa en benefici dels fills dels treballadors. A més, hem de traçar un pla de lluita que vagi més enllà de la vaga del 14 de febrer, que suposi prendre amidades cada vegada més contundents si no rectifiquen. La lluita és l'únic camí per a aconseguir tirar enrere aquesta llei i pressionar per a aconseguir una llei educativa d'esquerres.

ReCoRdEm CoNcEpTeS...

Què és el mètode d’ investigació?

Un mètode és una sèrie de passos successius, que condueixen a una meta. L'objectiu del professional és arribar a prendre les decisions i una teoria que permeti generalitzar i resoldre de la mateixa forma problemes semblants en el futur. Per tant és necessari que segueixi el mètode més apropiat al seu problema, el que equival a dir que ha de seguir el camí que ho condueixi al seu objectiu.

Alguns mètodes són comuns a moltes ciències, però cada ciència té els seus propis problemes i per tant les seves pròpies necessitats on caldrà emprar aquelles modalitats dels mètodes generals més adequats a la solució dels problemes específics.

El mètode és un ordre que ha d'imposar als diferents processos necessaris per a assolir una fi donada o resultats. En la ciència s'entén per mètode, conjunt de processos que l'home ha d'emprendre en la investigació i demostració de la veritat.

El mètode no s'inventa depèn de l'objecte de la investigació.

Els aspectes que intervenen i determinen un procés d'investigació:

1. La naturalesa del fenomen objecte d'estudi.
2. Les preguntes que es formulen sobre fenomen.
3. Els suposats paradigmes dels quals es parteix.
4. La metodologia a emprar.

I la metodologia?

La metodologia (meta= a través de, fi; escoltats= camí, manera; lógos= teoria, raó, coneixement): és la teoria sobre mètode o del conjunt de mètodes. La metodologia és normativa (valora), però també és descriptiva (exposa) o comparativa (analitza). La metodologia estudia també la conducta de l'investigador i les tècniques que empra.

Per mètode o procés científic s'entén aquelles pràctiques utilitzades i ratificades per la comunitat científica com vàlides a l'hora de procedir amb la finalitat d'exposar i confirmar les seves teories. Les teories científiques, destinades a explicar d'alguna manera els fenòmens que observem, poden donar-se suport o no en experiments que certifiquin la seva validesa.

I les tècniques d’ investigació?

Les tècniques "són procediments operatius rigorosos, bé definits, transmissibles, susceptibles de ser aplicats de nou en les mateixes condicions i adaptats al gènere de problema i de fenomen en qüestió... L'elecció de les mateixes depèn de l'objectiu perseguit, el qual va lligat al mètode de treball" (Grawitz, Tom 1, p. 291).

Sobre la diferència entre mètode i tècnica, Grawitz diu en la mateixa pàgina el següent: "La tècnica representa les etapes operacionals limitades, unides a uns elements pràctics, concrets, adaptats a una fi definida, mentre que el mètode és una concepció intel·lectual que coordina un conjunt d'operacions i, en general, diverses tècniques".

Per a un bon treball d'investigació no basta l'ocupació d'una tècnica precisa, tampoc és suficient aclarir els aspectes metodològics; es necessita també un marc teòric clar i una conceptualització precisa dels problemes rellevants a ser investigats.

Fases del mètode científic

Per mètode o procés científic s'entén aquelles pràctiques utilitzades i ratificades per la comunitat científica com vàlides a l'hora de procedir amb la finalitat d'exposar i confirmar les seves teories. Les teories científiques, destinades a explicar d'alguna manera els fenòmens que observem, poden donar-se suport o no en experiments que certifiquin la seva validesa.

1 . Observació: Examen atent dels fenòmens que succeeixen en la natura.
2. Formulació d'hipòtesis: Donar raons lògiques que justifiquin per què passen aquests fenòmens.
3. Experimentació: Repetir sistemàticament un fet de forma controlada.
4. Organització de les dades experimentals: Ordenar les dades obtingudes en taules, gràfiques...
5. Extracció de conclusions: Ordenar les dades experimentals per a comprovar l'existència de regularitats. La formulació d'aquestes regularitats s'anomenen lleis científiques, les quals ofereixen una explicació del fet.
6. Elaboració duna teoria: Explicació de les observacions i lleis de les quals ofereix una interpretació global.

Enumera característiques i tècniques de les metodologies quantitativa i qualitativa.

Investigació qualitativa

Quan el que s’obté són dades i informacions de tipus qualitatiu, en forma de text, produccions, observacions no sistemàtiques on les valoracions, estimacions... estan mediatitzades per l’informant o per l’observador o avaluador i la reducció d’aquestes dades requereix la interpretació intersubjectiva.

• Centrada en la fenomenologia i comprensió


• Observació naturista sense control


• Subjectiva


• Inferències de les seves dades


• Orientada al procés


• Dades "riques i profundes"


• No generalitzable


• Holista


• Realitat dinàmica

Investigació quantitativa

Quan després de la seva aplicació ens donen dades quantitatives no mitjançant una assignació sinó mitjançant medicions objectives no subjectives a la subjectivitat de l’investigador: tests estandarditzats, i barems, proves objectives, escales de valoració convenientment validades, registres d’observació sistemàtica, etc

• Basada en la inducció probabilística del positivisme lògic


• Medició penetrant i controlada


• Objectiva


• Inferències mes enllà de les dades


• Confirmatòria, inferencial, deductiva


• Orientada al resultat


• Dades "solides i repetibles"


• Generalitzable


• Particularista


• Realitat estàtica

PoSeM-nOs En SiTuAcIó...

CONCEPTE D’INVESTIGACIÓ EDUCATIVA

_____________________________________

La investigació científica que es realitza en les Ciències de l’Educació s’anomena Investigació Educativa. Definir en termes inequívocs què és la Investigació Educativa és pràcticament impossible, perquè requereix que existeixi només una forma d'entendre a la investigació i això no és així.

Keeves (1988) ens afirma referent a això que existeix una unitat d'Investigació Educativa però amb diferents enfocaments, mútuament complementaris. Això significa que a la Investigació Educativa acudeixen diferents paradigmes i epistemologies, formes de conèixer i construir coneixement; sorgint així diferents concepcions i significats del que és investigar.

En les ciències socials, la Investigació Educativa ha arribat a ser fonamental perquè ha donat lloc a una disciplina acadèmica amb una base epistemològica, amb una metodologia i objectius d'investigació específics.

Les característiques de la Investigació Educativa són diferents a la investigació que realitzem en les ciències naturals, perquè investigar fenòmens educatius implica treballar amb un objecte d'estudi social que com producte humà no és mesurable ni mesurable.

La peculiaritat dels fenòmens que estudia, la multiplicitat de mètodes que utilitza i la pluralitat d'objectius fan de la Investigació Educativa difícil de caracteritzar, no obstant això podem trobar algunes característiques que la diferencien de les ciències naturals

Latorre (1996) assenyala que els fenòmens educatius són més complexos pel seu caràcter qualitatiu, subjectiu, que implica aprofundir en aspectes importants com són els valors creences o significats que no són susceptibles d'experimentació...

a. Els fenòmens educatius plantegen major dificultat epistemològica al no disposar d'instruments precisos, no es pot arribar a la mateixa exactitud i precisió que en les ciències naturals.

b. Té un caràcter pluriparadigmàtic. La Investigació Educativa no es guia per paradigmes unificats com ocorre en les Ciències Naturals. Disposes d'una varietat de perspectives que possibiliten diferents possibilitats d'investigar.

c . Té un caràcter plurimetodológic. Això fa referència que en la Investigació Educativa existeix una varietat de metodologies, per això trobem la possibilitat d'utilitzar múltiples models i mètodes d'investigació.

d . Té un caràcter multidisciplinar. Els fenòmens educatius poden contemplar-se des de diferents disciplines com processos psicològics, sociològics o pedagògics.

e. Existeix una peculiar relació entre investigador i objecte investigat per què en moltes ocasions l'investigador forma parteix del fenomen social que investiga com persona que participa dels seus valors, idees i creences.

f. És més difícil obtenir els objectius de la ciència, la variabilitat dels fenòmens educatius en el temps i l'espai dificulta l'establiment de regularitats i generalitzacions, que és una de les funcions de la ciència, per això és necessari adoptar postures prudents.

g. És difícil delimitar el que pot considerar-se pròpiament Investigació Educativa, les propostes d'innovació de mètodes, de models didàctics, pautes d'interacció en l'aula no són investigacions educatives si no van acompanyades de processos d'investigació científica.

PARADIGMES D’INVESTIGACIÓ EN EDUCACIÓ

________________________________________

PARADIGMA POSITIVISTA

També denominat paradigma quantitatiu, empíric-analític, racionalista, és el paradigma dominant en algunes comunitats científiques. Tradicionalment la investigació en educació ha seguit els postulats i principis sorgits d'aquest paradigma. El positivisme és una escola filosòfica que defensa determinats supòsits sobre la concepció del món i de la manera de conèixer-lo:

a) El món natural té existència pròpia, independentment de qui estudia.

b) Està governat per lleis que permeten explicar, predir i controlar els fenòmens del món natural i poden ser descobertes i descrites de mans objectiva i lliure de valor pels investigadors amb mètodes adequats.

c) L'objectiu que s'obté es considera objectiu i factual, es basa en l'experiència i és vàlid per a tots els temps i llocs, amb independència de qui ho descobreix.

d) Utilitza la via hipotètic-deductiva com lògica metodològica vàlida per a totes les ciències.

e) Defensa l'existència de cert grau d'uniformitat i ordre en la naturalesa.

En l'àmbit educatiu la seva aspiració bàsica és descobrir les lleis per les quals es regeixen els fenòmens educatius i elaborar teories científiques que guien l'acció educativa. Com assenyala Popkewitz (1988), aquest enfocament es pot configurar a partir de cinc supòsits interrelacionats:

a) La teoria ha de ser universal, no vinculada a un context específic ni a circumstàncies en les quals es formulen les generalitzacions.

b) Els enunciats científics són independents de les fins i valors dels individus. La funció de la ciència es limita a descobrir les relacions entre els fets.

c) El món social existeix com un sistema de variables. Aquestes són elements distints i analíticament separables en un sistema d'interaccions.

d) La importància de definir operativament les variables i que les mesures siguin fiables. Els conceptes i generalitzacions només han de basar-se en unitats d'anàlisis que siguin operativizables.

PARADIGMA INTERPRETATIU.

També anomenat paradigma qualitatiu, fenomenològic, naturalista, humanista o etnogràfic. Es centra en l'estudi dels significats de les accions humanes i de la vida social.

Aquest paradigma intenta substituir les nocions científiques d'explicació, prediccions i control del paradigma positivista per la comprensió, significat i acció. Busca l'objectivitat en l’àmbit dels significats utilitzant com criteri d'evidència l'acord intersubjetiu en el context educatiu.

Des d'aquesta perspectiva es qüestiona que el comportament dels subjectes aquest governat per lleis generals i caracteritzat per regularitats subjacents. Els investigadors d'orientació interpretativa se centren en la descripció i comprensió del que és unico i particular del subjecte mes que en el generalizable.

El que pretenen és:

• Desenvolupar coneixement ideogràfic

• La realitat és dinàmica, múltiple i holistica

• Qüestionar l'existència d'una realitat externa i valuosa per a ser analitzada

Aquest paradigma es centra, dintre de la realitat educativa, a comprendre la realitat educativa des dels significats de les persones implicades i estudia les seves creences, intencions, motivacions i altres característiques del procés educatiu no observables directament ni susceptibles d'experimentació.

PARADIGMA SOCIOCRÍTIC

Aquesta perspectiva sorgeix com resposta a les tradicions positivistes i interpretatives i pretenen superar el reduccionisme de la primera i el conservadorisme de la segona, admetent la possibilitat d'una ciència social que no sigui ni purament empírica ni solament interpretativa.

El paradigma critic introdueix la ideologia de forma explicita i l’auto reflexió critica en els processos del coneixement. Té com finalitat la transformació de l'estructura de les relacions socials i donar resposta a determinats problemes generats per aquestes.

Els seus principis són:

• Conèixer i comprendre la realitat com praxi

• Unir teoria i practica (coneixement, acció i valors)

• Orientar el coneixement a emancipar i alliberar a l'home

• Implicar al docent a partir de la autorreflexió

DERIVACIONS METODOLÓGIQUES DELS PARADIGMES D’INVESTIGACIÓ

______________________________________________________________

Es poden distingir tres metodologies d'investigació que deriven directament dels paradigmes anteriorment exposats: la metodologia científica, tradicional i la metodologia critica. Per a l'exposició i comparança de les característiques més rellevants d'aquestes metodologies ens servirem dels apartats essencials del procés d'investigació:

PROBLEMES DE LA INVESTIGACIÓ

• Positivisme. Els problemes sorgeixen de teories o postulats existents, a la iniciativa de l'investigador.

• Interpretatiu. Els grups socials són els originaris del problema que cal investigar. L'objecte del problema és conèixer una situació i comprendre-la a través de la visió dels subjectes.

• Des de la perspectiva crítica, els problemes parteixen de situacions reals i té per objecte transformar aquesta realitat cara al millorament dels grups o individus Implicats en ella. Per tant, els problemes d'Investigació arrenquen de l'acció.

La selecció del problema la fa el propi grup que qüestiona la situació inicial. Aquesta peculiaritat la diferencia clarament de les posicions anteriors en les que l’investigador es l’únic que te el poder de decisió, tant en la selecció del problema como en el plantejament i en la planificació de la seva resolució.

DISENY D’INVESTIGACIÓ

• El disseny d'investigació des de la perspectiva positivista és estructurat prefixat; no admet variacions substancials en el seu desenvolupament.

• En l'enfocament interpretatiu el disseny és obert, flexible i emergent.

• Des del paradigma crític el disseny d'investigació es pot definir com dialèctic, es va generant a través del diàleg i consens del grup investigador, que es va renovant amb el temps, convertint-se en un procés en espiral.

LA MOSTRA

• Positivisme. La selecció prèvia a l'estudi d'una nostra representativa quantitativa i qualitativament de la població de la qual procedeix serà requisit imprescindible per a la generalització dels resultats. Per tant, s'utilitzaran procediments estadístics - probabilístics per a la determinació d'aquesta.

• Interpretatiu. La mostra es va ajustant al tipus i quantitat d'Informació que a cada moment es precisa. Es treballa generalment amb mostres petites i estadísticament no representatives.

• Crítica. La mostra de l'estudi la constituïx el pròpia grup que aborda la investigació.

TÉCNIQUES DE RECOLLIDA DE DADES

• Positivisme. A les tècniques i Instruments de recollida de dades se'ls exigeix fiabilitat i validesa a fi de garantir l'objectivitat de la Informació obtinguda.

• Interpretatiu. Treballa eminentment dades qualitatives. Les tècniques de recollida de dades tenen un caràcter oberta originant multitud d'interpretacions i enfocaments. Preval el caràcter subjectiu tant en l'anàlisi com en la Interpretació de resultats.

• Crític. Tot i utilitzar procediments qualitatius i quantitatius en la recollida de dades es posa un major accent en els aspectes qualitatius i en la comunicació personal.

ANÁLISIS i INTERPRETACIÓ DE DADES

• Positivisme. Les dades es transformen en unitats numèriques que permeten al seu torn una anàlisi i interpretació més exacta. S'apliquen fonamentalment anàlisis estadístiques que argumenten matemàtica i objectivament els resultats. L'anàlisi i tractament de dades ocorre després de la recollida de la seva recollida, tenint un caràcter estàtica i deductiu. Els resultats obtinguts s'interpretaran en funció de la hipòtesi de partida

• Interpretatiu. L'anàlisi i interpretació de dades ocupa una posició intermèdia en el procés d'investigació. Amb ell es pretén delimitar el problema, avançar hipòtesi, etc. Adopta un procés cíclica interactiu que es converteix en l'element clau per a la generació del disseny d'investigació.

• Crític. L'anàlisi d'interpretació de dades posseïx algunes peculiaritats:

- Participació del grup d'investigació en l'anàlisi i interpretació de dades que es realitza mitjançant la discussió i indagació

- Alt nivell d'abstracció.

- En la interpretació de dades s'interrelacionen factors personals, socials històrics i polítics.

CRITERIS DE RIGOROSITAT EN LA INVESTIGACIÓ

• Positivisme. Validesa interna i externa, fiabilitat i objectivitat són factors essencials en la valoració de la investigació alhora que determinen la seva qualitat.

• Interpretatiu. No existeix una unanimitat de posicions en aquestes qüestions. Alguns autors donen suport les seves diferències basant-se en l'estreta relació entre mètodes i lògica de validació, proposant termes més adequats a l'enfocament qualitatiu: Credibilitat, transferibilitat, dependència, confirmabilitat. Però, en qualsevol cas, tots els autors participen de l'aplicació de tècniques pròpies de validació, entre els quals podem destacar la triangulació, observació persistent, rèplica pas a pas, etc.

• Crític. La condició essencial perquè un pressupost sigui vàlid és la potència d'acord amb els altres -validesa consensual. La validesa, per tant, recau en l'acció.

InTrOdUcCiÓ

Hol@!!

Benvinguts a T@BuLa RaSa.

Aquest blog ha estat creat amb la finalitat de recollir tots els conceptes treballats i adquirits a través de l’assignatura Anàlisi d’Investigacions Educatives.

El poder recollir tota aquesta informació en aquest blog hem sembla una idea força interessant ja que a més de treballar dia a dia amb les tecnologies de la informació, amb la visita dels blogs dels companys podrem anar completant tots els conceptes i aprendre els uns dels altres.

Tabula rasa, (del llatí, tabla rasa) fa referència a la tesis epistemològica de que cada individu neix amb la ment “buida”, és a dir, sense qualitats innates, de manera que tots els coneixements i habilitats de cada ésser humà son exclussivament fruit del aprenentatge a través de les seves experiències i les seves preocupacions sensorials.

He triat aquest nom per al blog perquè crec que a través d’ell anirem construïnt el nostre propi coneixement, i es que la millor manera d’aprendre es a través de la pròpia pràctica.

Jo, hem dic Patrícia Arias i sóc una futura pedagoga.

Quan acabi la carrera m’agradaria poder-me dedicar al camp de la Pedagogia Social. Es tracta d’una part de la pedagogia que hem crida molt l’atenció i es que incideix en la part més pràctica i humana d’aquesta ciència. M’agradaria molt poder ajudar el dia de demà a aquells col·lectius més desfavorits. Actualment vivim en una societat dinàmica i multicultural en la que no tothom troba el seu lloc.
D’aquí uns anys m’encantaria tornar a visitar aquest blog i veure com he pogut complir aquest somni, havent ajudat a molta gent.