La NoStRa InVeStIgAcIó

Aquí esta el super mapa conceptual de la nostra investigació... a que esta xulo??

Sembla que hagi de sortir volant en qualsevol moment xd

UnA llEi De PaÍs PeR uNa EdUcAcIó dEl S.xxi????

En la pràctica d'aquesta setmana, hem hagut de llegir el següent article:

Una llei de país per una educació del S.XXI

Aquest resulta una crítica a les bases de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), presentades el passat 16 de novembre per Ernest Maragall, conseller d’educació. Una llei que representa una nova agressió a l’ensenyament públic i de qualitat i a la participació dels diversos agents que formen part de la comunitat educativa, cedint més part del poder a les direccions dels centres.

Amb ella, crec jo, que es pretenen establir línies d’actuació contra l’augment del fracàs escolar, revelat per més d’un informe (PISA, BOFILL, etc).

Està clar que l’ensenyament necessita una reforma, però no és aquesta. No podem permetre l’aprovació d’una llei que té com a bandera fomentar la precarietat laboral, la competitivitat i la desigualtat.

En la meva opinió, aquesta llei atenta sobre fets bàsics de l’educació, com són:

• avança en la privatització de l’ensenyament públic ja que prioritza la rendibilitat econòmica per sobre d’unes condiciones pedagògiques i laborals dignes, permetent que els centres puguin ser gestionats per entitats privades. Queda clar el seu rebuig a l’ensenyament públic, ja que a la llei posa expressament com a model a seguir l’escola privada i concertada.
• atorga molt més poder a la direcció, i així, instaura un model piramidal de caràcter empresarial que ignora les reunions col·lectives i els òrgans representatius com el Consell Escolar, els equips docents o les Assemblees estudiantils.
• consolida l’externalització dels serveis escolars, apostant per la possibilitat de contractar serveis a les empreses privades, el que genera més desigualtat entre els centres.
• suposa la desregularització total de les condicions de treball i la flexibilització de les destinacions definitives al centre, dels horaris i dels salaris.
• permet que les direccions puguin seleccionar tot el professorat i determinar la seva mobilitat geogràfica i funcional dins i fora del centre, i a més, també individualitza les condicions laborals en detriment de la negociació col·lectiva.
• culpabilitza el professorat del fracàs escolar. El fracàs escolar és la conseqüència de la manca de subvencions a l’ensenyament, al constant canvi de les lleis, a la desigualtat sociocultural que es dóna als centres... És realment surrealista culpar al professorat del fracàs escolar tenint en compte la societat en que vivim.
• utilitza com a excusa que el professorat és responsable dels mals del sistema educatiu per a implantar l’avaluació de mestres i profesores/s –des d’organismes externs- mitjançant un sistema que anirà lligat a la incentivació retributiva, obrint les portes a un autoritarisme desmesurat. Així, resultarà impossible escapar dels criteris neoliberals imposats per la direcció.
• introdueix també l’avaluació dels centres segons els resultats escolars, originant la creació d’un rànquing de centres, amb la conseqüència de que els centres amb millors resultats rebran més subvencions. Així, considerant que s’avaluen estudiants, mestres i professores/s –insistim: des d’organismes externs- els centres prioritzaran a qui tinguin millors resultats. Tot això en la pràctica fomentarà la competitivitat i afavorirà la desigualtat entre centres.
• elimina l’aula d’acollida, és a dir, pretén separar els estudiants immigrants que arriben a meitat de curs col·locant-los en centres especials, fet que no avança gens ni mica cap a la integració d’aquestes persones dins la societat. Aquesta llei fomenta, doncs, la desigualtat social i el no-progrés cap a una societat més igualitària i justa per a tothom.

Hem de ser conscients que l’educació és el motor de la societat, i de nosaltres dependrà com creixeran les noves generacions.

CoMeNtArI dElS vÍdEoS: EdUcAr PeR a La LLiBeRtAt

Llibertat. Sota el meu punt de vista aquest terme amaga i adquireix una gran càrrega de significat i en la societat d'avui es utilitzat molt alegrement.

Crec que un dels majors problemes amb el que ens trobem en l'actualitat és amb la facilitat i l'incorrecte ús que es fa del concepte llibertat. Com dic, aquest acostuma a utilitzar-se incorrectament, i no d'acord amb el seu significat real. Es freqüent escoltar frases tals com: “jo sóc lliure i faig el que em ve de gust” o qui “s'ajusta a una norma, qui es compromet, veritablement no es lliure”. En ambdós casos el qual així actués faria un mal ús de la llibertat, així el mal ús de la llibertat no es prova ni expressió de llibertat.

Quan parlem de llibertat, estem referint-nos a la facultat humana per la qual un fa voluntàriament el que ha de fer. Por això cap preguntar-se: qui és lliure? Qui fa el que li ve de gust, o qui fa allò que creu que ha de fer independentment que li vingui de gust o no. Qui és més lliure? L'estudiant que en comptes de preparar un examen va amb els seus amics perquè no li ve de gust estudiar o el qual tot i no li vingui de gust estudiar, es queda a casa estudiant? La llibertat, en la pràctica, s'entén bé com un conjunt de capacitats: elecció, decisió, autonomia, iniciativa, autodomini, responsabilitat, compromís, i capacitat d'acceptació.

Aquesta última és molt important, i es que per a decidir bé és necessari conèixer-se a si mateix i conèixer la veritat. Crec que per a una correcta capacitat d'elecció i per tant per a un correcte ús de la llibertat “que creiem tenir” (i ho poso entre cometes perquè no crec en la llibertat com a tal), es importantíssim educar en valores. Amb això em refereixo a participar en un autèntic procés de desenvolupament i construcció personal. Una participació que en llenguatge educatiu consisteix en crear condiciones pedagògiques i socials perquè la construcció es porti a cap d'una forma òptima.

L'educació en valores es fonamenta en el respecte mutu del rol del professorat, de l'alumnat i de la família, rols que semblen estar oblidats. Requereix a més, la revaloració de la figura del professor i el desenvolupament d'un codi d'actuacions (normes, proposades d'acció) prèviament consensuades.

L'important de l'educació és l'ésser de cada nen. L'educació ha de proporcionar-los una formació que les permeti conformar la seva pròpia identitat. Per a això es fa necessari potenciar actituds i valores que configuren i modelen les idees, els sentiments i les actuacions dels nens. Els valores ajuden créixer i fan possible el desenvolupament harmoniós de totes les qualitats del ser humà.

Aprendre a saber com sobre un mateix, què signifiquen els propis sentiments, com fer-se entendre i com entendre als altres. Aprendre a escoltar, a estar disponible, a ser tolerant, a jugar con els altres, a treballar, a guanyar i perdre, a prendre decisions... tot això sembla complicat en el món d'avui, en el qual sembla que ens passem la vida mirant-nos el llombrígol i únicament preocupats de nosaltres mateixos, del que nosaltres volem, pensem o necessitem, deixant de costat als altres. Por tant perdem aquesta llibertat de la qual abans hem parlat, i es que crec que la llibertat d'un comença i acaba en la llibertat de l'altre, por tanta si no ens respectem els uns als altres, vam deixar de ser lliures.

Educar per a adquirir valors no es qüestió de seguir un llibre de text, sinó que s'uneixi qüestió d'actituds, veritablement assumides, que no respon a temporalitats concretes ni a determinades casuístiques. Però quan ens referim a l'educació en valors en els joves, també hem de contemplar la incidència que dia a dia tenen els mitjans de comunicació, els amics o la família, i que no sempre es fàcil compatibilitzar la influència que exerceix cadascun d'aquests àmbits, garantint en la mesura dels possible una educació valores sobretot a través d'una educació informal, que es dóna en tot procés d'ensenyament-aprenentatge.