Un mètode és una sèrie de passos successius, que condueixen a una meta. L'objectiu del professional és arribar a prendre les decisions i una teoria que permeti generalitzar i resoldre de la mateixa forma problemes semblants en el futur. Per tant és necessari que segueixi el mètode més apropiat al seu problema, el que equival a dir que ha de seguir el camí que ho condueixi al seu objectiu.
Alguns mètodes són comuns a moltes ciències, però cada ciència té els seus propis problemes i per tant les seves pròpies necessitats on caldrà emprar aquelles modalitats dels mètodes generals més adequats a la solució dels problemes específics.
El mètode és un ordre que ha d'imposar als diferents processos necessaris per a assolir una fi donada o resultats. En la ciència s'entén per mètode, conjunt de processos que l'home ha d'emprendre en la investigació i demostració de la veritat.
El mètode no s'inventa depèn de l'objecte de la investigació.
Els aspectes que intervenen i determinen un procés d'investigació:
1. La naturalesa del fenomen objecte d'estudi.
2. Les preguntes que es formulen sobre fenomen.
3. Els suposats paradigmes dels quals es parteix.
4. La metodologia a emprar.
2. Les preguntes que es formulen sobre fenomen.
3. Els suposats paradigmes dels quals es parteix.
4. La metodologia a emprar.
I la metodologia?
La metodologia (meta= a través de, fi; escoltats= camí, manera; lógos= teoria, raó, coneixement): és la teoria sobre mètode o del conjunt de mètodes. La metodologia és normativa (valora), però també és descriptiva (exposa) o comparativa (analitza). La metodologia estudia també la conducta de l'investigador i les tècniques que empra.
Per mètode o procés científic s'entén aquelles pràctiques utilitzades i ratificades per la comunitat científica com vàlides a l'hora de procedir amb la finalitat d'exposar i confirmar les seves teories. Les teories científiques, destinades a explicar d'alguna manera els fenòmens que observem, poden donar-se suport o no en experiments que certifiquin la seva validesa.
I les tècniques d’ investigació?
Les tècniques "són procediments operatius rigorosos, bé definits, transmissibles, susceptibles de ser aplicats de nou en les mateixes condicions i adaptats al gènere de problema i de fenomen en qüestió... L'elecció de les mateixes depèn de l'objectiu perseguit, el qual va lligat al mètode de treball" (Grawitz, Tom 1, p. 291).
Sobre la diferència entre mètode i tècnica, Grawitz diu en la mateixa pàgina el següent: "La tècnica representa les etapes operacionals limitades, unides a uns elements pràctics, concrets, adaptats a una fi definida, mentre que el mètode és una concepció intel·lectual que coordina un conjunt d'operacions i, en general, diverses tècniques".
Per a un bon treball d'investigació no basta l'ocupació d'una tècnica precisa, tampoc és suficient aclarir els aspectes metodològics; es necessita també un marc teòric clar i una conceptualització precisa dels problemes rellevants a ser investigats.
Fases del mètode científic
Per mètode o procés científic s'entén aquelles pràctiques utilitzades i ratificades per la comunitat científica com vàlides a l'hora de procedir amb la finalitat d'exposar i confirmar les seves teories. Les teories científiques, destinades a explicar d'alguna manera els fenòmens que observem, poden donar-se suport o no en experiments que certifiquin la seva validesa.
1 . Observació: Examen atent dels fenòmens que succeeixen en la natura.
2. Formulació d'hipòtesis: Donar raons lògiques que justifiquin per què passen aquests fenòmens.
3. Experimentació: Repetir sistemàticament un fet de forma controlada.
4. Organització de les dades experimentals: Ordenar les dades obtingudes en taules, gràfiques...
5. Extracció de conclusions: Ordenar les dades experimentals per a comprovar l'existència de regularitats. La formulació d'aquestes regularitats s'anomenen lleis científiques, les quals ofereixen una explicació del fet.
6. Elaboració duna teoria: Explicació de les observacions i lleis de les quals ofereix una interpretació global.
2. Formulació d'hipòtesis: Donar raons lògiques que justifiquin per què passen aquests fenòmens.
3. Experimentació: Repetir sistemàticament un fet de forma controlada.
4. Organització de les dades experimentals: Ordenar les dades obtingudes en taules, gràfiques...
5. Extracció de conclusions: Ordenar les dades experimentals per a comprovar l'existència de regularitats. La formulació d'aquestes regularitats s'anomenen lleis científiques, les quals ofereixen una explicació del fet.
6. Elaboració duna teoria: Explicació de les observacions i lleis de les quals ofereix una interpretació global.
Enumera característiques i tècniques de les metodologies quantitativa i qualitativa.
Investigació qualitativa
Quan el que s’obté són dades i informacions de tipus qualitatiu, en forma de text, produccions, observacions no sistemàtiques on les valoracions, estimacions... estan mediatitzades per l’informant o per l’observador o avaluador i la reducció d’aquestes dades requereix la interpretació intersubjectiva.
- Centrada en la fenomenologia i comprensió
- Observació naturista sense control
- Subjectiva
- Inferències de les seves dades
- Orientada al procés
- Dades "riques i profundes"
- No generalitzable
- Holista
- Realitat dinàmica
Investigació quantitativa
Quan després de la seva aplicació ens donen dades quantitatives no mitjançant una assignació sinó mitjançant medicions objectives no subjectives a la subjectivitat de l’investigador: tests estandarditzats, i barems, proves objectives, escales de valoració convenientment validades, registres d’observació sistemàtica, etc
- Basada en la inducció probabilística del positivisme lògic
- Medició penetrant i controlada
- Objectiva
- Inferències mes enllà de les dades
- Confirmatòria, inferencial, deductiva
- Orientada al resultat
- Dades "solides i repetibles"
- Generalitzable
- Particularista
- Realitat estàtica
No hay comentarios:
Publicar un comentario