CoMeNtArI dElS vÍdEoS: EdUcAr PeR a La LLiBeRtAt

Llibertat. Sota el meu punt de vista aquest terme amaga i adquireix una gran càrrega de significat i en la societat d'avui es utilitzat molt alegrement.

Crec que un dels majors problemes amb el que ens trobem en l'actualitat és amb la facilitat i l'incorrecte ús que es fa del concepte llibertat. Com dic, aquest acostuma a utilitzar-se incorrectament, i no d'acord amb el seu significat real. Es freqüent escoltar frases tals com: “jo sóc lliure i faig el que em ve de gust” o qui “s'ajusta a una norma, qui es compromet, veritablement no es lliure”. En ambdós casos el qual així actués faria un mal ús de la llibertat, així el mal ús de la llibertat no es prova ni expressió de llibertat.

Quan parlem de llibertat, estem referint-nos a la facultat humana per la qual un fa voluntàriament el que ha de fer. Por això cap preguntar-se: qui és lliure? Qui fa el que li ve de gust, o qui fa allò que creu que ha de fer independentment que li vingui de gust o no. Qui és més lliure? L'estudiant que en comptes de preparar un examen va amb els seus amics perquè no li ve de gust estudiar o el qual tot i no li vingui de gust estudiar, es queda a casa estudiant? La llibertat, en la pràctica, s'entén bé com un conjunt de capacitats: elecció, decisió, autonomia, iniciativa, autodomini, responsabilitat, compromís, i capacitat d'acceptació.

Aquesta última és molt important, i es que per a decidir bé és necessari conèixer-se a si mateix i conèixer la veritat. Crec que per a una correcta capacitat d'elecció i per tant per a un correcte ús de la llibertat “que creiem tenir” (i ho poso entre cometes perquè no crec en la llibertat com a tal), es importantíssim educar en valores. Amb això em refereixo a participar en un autèntic procés de desenvolupament i construcció personal. Una participació que en llenguatge educatiu consisteix en crear condiciones pedagògiques i socials perquè la construcció es porti a cap d'una forma òptima.

L'educació en valores es fonamenta en el respecte mutu del rol del professorat, de l'alumnat i de la família, rols que semblen estar oblidats. Requereix a més, la revaloració de la figura del professor i el desenvolupament d'un codi d'actuacions (normes, proposades d'acció) prèviament consensuades.

L'important de l'educació és l'ésser de cada nen. L'educació ha de proporcionar-los una formació que les permeti conformar la seva pròpia identitat. Per a això es fa necessari potenciar actituds i valores que configuren i modelen les idees, els sentiments i les actuacions dels nens. Els valores ajuden créixer i fan possible el desenvolupament harmoniós de totes les qualitats del ser humà.

Aprendre a saber com sobre un mateix, què signifiquen els propis sentiments, com fer-se entendre i com entendre als altres. Aprendre a escoltar, a estar disponible, a ser tolerant, a jugar con els altres, a treballar, a guanyar i perdre, a prendre decisions... tot això sembla complicat en el món d'avui, en el qual sembla que ens passem la vida mirant-nos el llombrígol i únicament preocupats de nosaltres mateixos, del que nosaltres volem, pensem o necessitem, deixant de costat als altres. Por tant perdem aquesta llibertat de la qual abans hem parlat, i es que crec que la llibertat d'un comença i acaba en la llibertat de l'altre, por tanta si no ens respectem els uns als altres, vam deixar de ser lliures.

Educar per a adquirir valors no es qüestió de seguir un llibre de text, sinó que s'uneixi qüestió d'actituds, veritablement assumides, que no respon a temporalitats concretes ni a determinades casuístiques. Però quan ens referim a l'educació en valors en els joves, també hem de contemplar la incidència que dia a dia tenen els mitjans de comunicació, els amics o la família, i que no sempre es fàcil compatibilitzar la influència que exerceix cadascun d'aquests àmbits, garantint en la mesura dels possible una educació valores sobretot a través d'una educació informal, que es dóna en tot procés d'ensenyament-aprenentatge.